Victòria i bon joc de la Grama quan més ho necessita
Quasi al final del partit i marcat en pròpia porteria per un defensa, però el gol de la FE Grama dona la conjunt colomenc el bri d’esperança , sobre tot, la dosi de moral que necessitava per afrontar els tretze últims partits de Lliga per consumar una remuntada difícil, però que ara queda més a l’abast després de 28 jornades de Lliga.
Poder guanyar el FC Vilafranca, un dels favorits a jugar al play off d’ascens, va forjar-se en un encontre complicat, en què l’onze de Toni Romero va saber donar el millor del seu joc fent possiblement el millor par6tit de la temporada.
El partit va ser igualat, però els colomencs van crear ocasions i fallar oportunitats a dojo. També ho va fer el rival, però els aficionats van sortir contents amb el que van beure al Nou municipal. L’equip blau va deixar de ser l’onze neguitós i sense esperit que només aconseguia ratxes de joc i donava al rival massa facilitats cada setmana.
Contra els vilafranquins, només l’innocent penal de Joel en una jugada sense perill i que suposava l’empat dels quadribarrats, cl apuntar-lo en el deure negatiu dels de casa. Abans havia marcat, també de penal ingenu, l’ariet Cristóbal. En dos minuts, semblava anar-se en orri tota la feina feta.
Però aquest cop, la Grama va seguir amb el mateix ritme, amb un Pluvins multi present al mig del camp, un Buba emprenyador davant i una defens sòlida i efectiva que va deixar poques opcions al rival. De fet, les errades greus, ja cap al final del partit, no van saber-les aprofitar els penedesencs. No hagués estat just. La Grama va merèixer guanyar i si el remat de Rojas el va acabar ficant dins la seva porteria el defensa Mateu es perquè els colomencs van collar fins al final per aconseguir el triomf. Aquest cop, van tenir premi i ara s’obre davant d’ells el camí de la salvació que queda a 4 punts més l’averatge contra l’Ascó en una classificació que presenta millor cara.
Per aconseguir-ho, el camp del Cerdanyola és un bon punt de partida diumenge vinent.
Foto: Buba, d’Andreu Fernández.
