Un atac inadmissible que només fa que aturar el canvi del Centre

Que dos regidors i un funcionari siguin absolts de delictes tan greus com la prevaricació i la coacció (de fet, la sentència judicial diu que se sobreseu el cas per manca de proves) és una molt bona notícia.  En una ciutat com la nostra en què el cas de corrupció Pretoria va esquitxar-nos tan colpidorament, el desenllaç d'aquesta història, tot i que encara provisional, ens alegra. 

No tant el fet que per pur protagonisme, els querellants hagin fet acusacions tan fortes, en un atac que és inadmissible, sense tenir la més mínima prova de res, fins i tot tenint la tossuderia de la veritat en contra. Lidia Montero, Jordi Mas i Miquel Roig han patit més de tres anys l’angoixa que suposa estar processats sabent-se innocents.

És un mal tràngol que no es pot desitjar a ningú. Ara caldria esbrinar les raons veritables per les quals se’ls va acusar si no hi havia cap mena de prova incriminatòria, com ha conclòs el fiscal i ha ratificat la jutgessa. El fet d’estar tota la causa involucrada en el procés del PERI Santa Coloma Vella II no sembla aliè.

Per benefici propi, econòmic o polític, sembla que hi ha gent interessada a mantenir el centre de la ciutat en el caos que mostra la torre a mig construir. Els jutjats són el mitjà triat per allargar un problema enquistat que porta més de 16 anys encallat. Potser la solució final no agrada a molta gent; però Santa Coloma és com és perquè en el seu temps, molts veïns  de tota la vida -prohoms alguns- van preferir el seu benefici al de la ciutat.

Ja és hora que això s’acabi.